Àrea d'Arquitectura i Urbanisme

ARQUITECTURA

A l’arquitectura actual prenen protagonisme els canvis que sorgeixen de la introducció de criteris de bioclimàtica i de sostenibilitat. La sostenibilitat implica d’evocar una construcció pensada pel futur, no només des de la resistència de l’edifici sinó també des de la resistència dels recursos energètics i del propi planeta. L’arquitectura d’avui s’enfoca per la capacitat d’integrar els paràmetres ambientals i climàtics per transformar-los en qualitats d’espai, confort i forma.

És necessari d’optimitzar les formes, obertures, orientacions, aprofitar la inèrcia tèrmica i l’energia solar passiva, incorporar l’energia solar activa, a més d’adoptar diferents sistemes intel•ligents de funcionament rendible.

Davant d’aquesta actitud neixen iniciatives aïllades que van impregnant la mentalitat de la societat, gestant una nova consciència ecològica.

Segons el mètode d’aproximació o estudi de l’arquitectura hi podem trobar diferents tipus, tot considerant els materials, tècniques constructives, funcionalitat, espais i volums, ... A qualsevol projecte arquitectònic és necessari d’adoptar la màxima d’ “HUMANITZAR L’ARQUITECTURA”. S’ha de buscar la preeminència a l’atenció de l’ésser humà.

Aquest objectiu proclama dissenyar entorns/espais física i espiritualment saludables. És per això que per contribuir a la salut, força i plaer del cos i esperit són fonamentals quatre teories del fenomen arquitectònic :


ECOURBANISME

Es pot definir com ecourbanisme a la gestió dels assentaments humans tenint en compte tots els aspectes mediambientals que comporta la ocupació d’un territori per part humana i obtenir zones urbanitzades ambientalment respectuoses. Les característiques fonamentals de l’ecourbanisme són les següents :

  • CONSTRUCCIÓ ECOLÒGICA DELS EDIFICIS : cases de baix consum energètic, energies renovables a les vivendes, implementació del màxim de sistemes domòtics ambientals sostenibles, ...
  • ESPAIS PÚBLICS : tractament dels espais que envolten les vivendes com agents capaços de variar el microclima i estimular la participació activa de les persones en el seu disseny i ús. La vegetació s’incorpora com un element més a les ciutats i més abundants.
  • MOBILITAT : predomini dels desplaçaments que no perjudiquen el mediambient (anar a peu, bicicleta, transport públic, ...) amb el que s’aconsegueix d’evitar emissions de gasos tòxics, problemes de trànsit, sorolls i afavoreix que els desplaçaments permetin disfrutar de la ciutat.
  • ENERGIA : estratègies d’aprofitament de les energies renovables per estalviar energia a casa, incorporació de sistemes eficients per a la generació i distribució d’energia (cogeneració, sistemes comunitaris de climatització, ...)
  • AIGUA : consum racional d’aigua dolça i aprofitament de les aigües pluvials
  • RESIDUS : recollida selectiva de residus urbans animant a reciclar, reutilitzar i recuperar incloent la participació ciutadana en aquests processos. Tractament biològic de les aigües residuals en basses amb vegetació, incloure el procés de compostatge, …
  • DIVERSITAT : d’usos, grups socials i tipologies constructives.
  • REVITALITZACIÓ : restaurar les zones urbanitzades degradades, nous aires per a la nova vida d’un teixit urbà esgotat